jueves, 24 de febrero de 2011
Llibres
Els llibres cada cop s'assemblen mes a una partida de rol i així es mes fàcil confondre la realitat amb la ficció con lo qual son perillosos.......
oportunitats
Resulta que si una cosa es sent una vegada si agrada es repeteix i això enganxa. Les coses nomes es tindrien que sentir una sola vegada
martes, 22 de febrero de 2011
escrit
Com a J. R.R. Tolkien se li adjudica “El Senyor dels Anells” sota el efecte del LSD a mi també s'hem pot adjudicar tot aquest escrits sota el efecte d'una “crisis” jutgeu vosaltres mateixos......
sábado, 19 de febrero de 2011
Carta del indi salvatge
El gran cabdill de Washington ha manat fer-nos saber que vol comprar-nos les terres junt amb paraules de bona voluntat.
Molt agraïm aquest detall per que també sabem de sobra que si no u fessin els rostres pàl·lids ens arrabassarien les terres amb armes de foc.
Pro com podeu comprar o vendre el cel o la calor de la terra?. Aquesta idea ens resulta estranya, ni la frescor del aire, ni la lluento del aigua son nostres com podrien ser comprats?
Teniu que saber que cada tros de aquesta terra es sagrat per al meu poble, la fulla verda, la platja arenosa, la boira en el bosc, la claror entre els arbres, els par-dos-sos insectes son sagrats experiències i memòria del meu poble els mort del home blanc obliden la seva terra quant començant el viatge a traves dels estels els nostres morts en canvi, mai se allunyant de la terra, que es la mare. Som una part d'ella i la flor perfumada, el cérvol, el cavall i el àliga majestuosa, son els nostres germans, les escarpades penyes, els humits pradells, la calor del cos del cavall i el home tots pertanyen a la mateixa família.
El aigua cristallina que corre per els rius i rierols no el nomes aigua, si no que també, representa la sang dels nostres avantpassats. Si us la vengéssim tindríeu que recordar que son sagrats i ensenyar aixi als vostres fills. També els rius son els nostres germans per que ens alliberant de la set, arrastren les nostres canoes i ens procuren els peixos, a mes cada refrec-xe fantasmagòric en les clares aigües dels llacs conten els successos i memòries de la vida de les nostres gents. El murmuri del aigua es la veu del pare del meu pare.
Si, gran cabdill de Washington, els rius son els nostres germans i sadollen la nostre set ; son portadors de les nostres canoes i aliment dels nostres fills. Si us vengessin la nostre terra tindríeu que recordar i ensenyar als vostres fills que els rius son els nostres germans i que també lo son seus, i, per lo tant deuen tractar-los amb la mateixa dolç-so amb el que es tracta un germà. Per suposat, que sabem que el home blanc no entenc nostre forma de ser, tant li dona un tros de terra o un altre, per que no la veu com un germà, si no com un enemic, quant ja la ha fet seva la menysprea i segueix el seu camí, deixa al darrera la tomba dels seus pares sencer importar-li. Segresta la vida dels seus fills i tampoc l'importa. Tant la tomba dels seus pares com el patrimoni dels seus fills son oblidats. Tracta a la seva mare, la terra, i al seu germà el firmament, com objectes que es compren, s'exploten i es venen com ovelles o contes de colors. La seva gana devora la terra deixant darrera nomes desert. No u puc entendre, vostres ciutats fereixen els ulls del home de pell roja. A lo millor es per que soc un salvatge i no podem comprendreu.
No hi ha un sol lloc tranquil en la ciutat del home blanc, cap lloc on es pugui escoltar en la primavera el desplegament de les fulles o el rumor de les ales de un insecte. A lo millor es per que soc un salvatge i no comprenc be les coses.
El soroll de la ciutat es un insult per les orelles i jo hem pregunto Quina classe de vida tenen el home que es capaç de escoltar el crit solitari de la garsa o la discussió nocturna de les granotes al voltant de la bassa? Soc un pell roja i no el puc entendre. Nosaltres preferint el suau xiuxiueig del vent sobre la superfície d'un estanc, així com l'olor d'aquest mateix vent purificador per la pluja del migdia o perfumat amb l'aroma de pins. Quant el ultim pel roja hagi desaparegut de la terra, quant no sigui mes que un record la seva ombre, com el nuvol que passa per la prada , llavors encara les riberes i aquest boscos estaran poblats per l'esperit del meu poble, per que nosaltres amen el nostre país com ama un nen els batecs del cor de la seva mare. Si decideixo acceptar la vostre oferta, tindria que posar-vos una condició que el home blanc consideres els animals d'aquesta terra com germans. Soc un salvatge i no comprenc com una maquina fumejant pot importar mes que el búfal al que nosaltres matem per sobreviure Que pot se el home sencer els animals? Si tots els animals desapareixes-in, el home moriria en una gran sole-tat, tot el que li passa als animals molt aviat li succeirà també al home. Totes les coses estan lligades.
Deveu ensenyar-li als vostres fills el que nosaltres li hem ensenyat als nostres, que la terra es nostre mare. Tot el que li succeeix a la terra li succeirà als fills de la terra, si els homes esco-peixent en el sòl se esco-peixent a si mateixos.
De una cosa estem ven segurs. La terra no pertany al home, es el home el que pertany a la terra Tot va enllaçat, el home no va teixí la trama de la vida; ell es nomes el fil. El que fa a la trama se u fa a si mateix. Ni tant sols el home blanc, del qual Deu passeja i parlar amb ell de amic a amic, queda ex-cent del destí comú. Després de tot a lo millor som germans. Ja veurem.
Sabem una cosa que a lo millor el home blanc descobreixi algun dia: nostre deu es el mateix deu. Vosaltres podeu pensar que ara ell us pertany, lo mateix que desitgeu que la nostre terra us per-tenyeixi pro no es així. Ell es el deu de tots els homes i la seva compassió arribar per igual al pell roja i al home blanc. Aquesta terra te un valor inestimable per a ell i si es fa mal-ve es provocara l'ira del creador. També els blanc s'extingiran a lo millor abans que les altres tribus. El home no a teixit la ret de la vida, nomes es un d'aquest fils i esta ten-tat a la desgracia si s'atreveix a trencar aquesta ret. Tot esta lligat com la sang d'una mateixa família. Si embruteu la vostra llar qualsevol nit morireu sufocats per els vostres propis excrements, pro vosaltres caminareu cap a la vostra destrucció rodejats de gloria i esperonats per la força de deu, que us va porta a aquesta terra i que per algun designi especial us va donar domini sobre ella i sobre el pell roja, aquest designi es un misteri per nosaltres, doncs no entenem per que s'exterminen els búfals, se domen els cavalls salvatges, es satura els racons secrets dels boscos amb l'ale de tants homes i s'atipa el paisatge de les exuberants colines amb cables xerraires.
On està el bosc espès? Desaparegut On està l'àliga? Desaparegut. Així se acaba la vida i nomes ens queda el recurs d'intentar sobreviure
The Noah Sealth
Molt agraïm aquest detall per que també sabem de sobra que si no u fessin els rostres pàl·lids ens arrabassarien les terres amb armes de foc.
Pro com podeu comprar o vendre el cel o la calor de la terra?. Aquesta idea ens resulta estranya, ni la frescor del aire, ni la lluento del aigua son nostres com podrien ser comprats?
Teniu que saber que cada tros de aquesta terra es sagrat per al meu poble, la fulla verda, la platja arenosa, la boira en el bosc, la claror entre els arbres, els par-dos-sos insectes son sagrats experiències i memòria del meu poble els mort del home blanc obliden la seva terra quant començant el viatge a traves dels estels els nostres morts en canvi, mai se allunyant de la terra, que es la mare. Som una part d'ella i la flor perfumada, el cérvol, el cavall i el àliga majestuosa, son els nostres germans, les escarpades penyes, els humits pradells, la calor del cos del cavall i el home tots pertanyen a la mateixa família.
El aigua cristallina que corre per els rius i rierols no el nomes aigua, si no que també, representa la sang dels nostres avantpassats. Si us la vengéssim tindríeu que recordar que son sagrats i ensenyar aixi als vostres fills. També els rius son els nostres germans per que ens alliberant de la set, arrastren les nostres canoes i ens procuren els peixos, a mes cada refrec-xe fantasmagòric en les clares aigües dels llacs conten els successos i memòries de la vida de les nostres gents. El murmuri del aigua es la veu del pare del meu pare.
Si, gran cabdill de Washington, els rius son els nostres germans i sadollen la nostre set ; son portadors de les nostres canoes i aliment dels nostres fills. Si us vengessin la nostre terra tindríeu que recordar i ensenyar als vostres fills que els rius son els nostres germans i que també lo son seus, i, per lo tant deuen tractar-los amb la mateixa dolç-so amb el que es tracta un germà. Per suposat, que sabem que el home blanc no entenc nostre forma de ser, tant li dona un tros de terra o un altre, per que no la veu com un germà, si no com un enemic, quant ja la ha fet seva la menysprea i segueix el seu camí, deixa al darrera la tomba dels seus pares sencer importar-li. Segresta la vida dels seus fills i tampoc l'importa. Tant la tomba dels seus pares com el patrimoni dels seus fills son oblidats. Tracta a la seva mare, la terra, i al seu germà el firmament, com objectes que es compren, s'exploten i es venen com ovelles o contes de colors. La seva gana devora la terra deixant darrera nomes desert. No u puc entendre, vostres ciutats fereixen els ulls del home de pell roja. A lo millor es per que soc un salvatge i no podem comprendreu.
No hi ha un sol lloc tranquil en la ciutat del home blanc, cap lloc on es pugui escoltar en la primavera el desplegament de les fulles o el rumor de les ales de un insecte. A lo millor es per que soc un salvatge i no comprenc be les coses.
El soroll de la ciutat es un insult per les orelles i jo hem pregunto Quina classe de vida tenen el home que es capaç de escoltar el crit solitari de la garsa o la discussió nocturna de les granotes al voltant de la bassa? Soc un pell roja i no el puc entendre. Nosaltres preferint el suau xiuxiueig del vent sobre la superfície d'un estanc, així com l'olor d'aquest mateix vent purificador per la pluja del migdia o perfumat amb l'aroma de pins. Quant el ultim pel roja hagi desaparegut de la terra, quant no sigui mes que un record la seva ombre, com el nuvol que passa per la prada , llavors encara les riberes i aquest boscos estaran poblats per l'esperit del meu poble, per que nosaltres amen el nostre país com ama un nen els batecs del cor de la seva mare. Si decideixo acceptar la vostre oferta, tindria que posar-vos una condició que el home blanc consideres els animals d'aquesta terra com germans. Soc un salvatge i no comprenc com una maquina fumejant pot importar mes que el búfal al que nosaltres matem per sobreviure Que pot se el home sencer els animals? Si tots els animals desapareixes-in, el home moriria en una gran sole-tat, tot el que li passa als animals molt aviat li succeirà també al home. Totes les coses estan lligades.
Deveu ensenyar-li als vostres fills el que nosaltres li hem ensenyat als nostres, que la terra es nostre mare. Tot el que li succeeix a la terra li succeirà als fills de la terra, si els homes esco-peixent en el sòl se esco-peixent a si mateixos.
De una cosa estem ven segurs. La terra no pertany al home, es el home el que pertany a la terra Tot va enllaçat, el home no va teixí la trama de la vida; ell es nomes el fil. El que fa a la trama se u fa a si mateix. Ni tant sols el home blanc, del qual Deu passeja i parlar amb ell de amic a amic, queda ex-cent del destí comú. Després de tot a lo millor som germans. Ja veurem.
Sabem una cosa que a lo millor el home blanc descobreixi algun dia: nostre deu es el mateix deu. Vosaltres podeu pensar que ara ell us pertany, lo mateix que desitgeu que la nostre terra us per-tenyeixi pro no es així. Ell es el deu de tots els homes i la seva compassió arribar per igual al pell roja i al home blanc. Aquesta terra te un valor inestimable per a ell i si es fa mal-ve es provocara l'ira del creador. També els blanc s'extingiran a lo millor abans que les altres tribus. El home no a teixit la ret de la vida, nomes es un d'aquest fils i esta ten-tat a la desgracia si s'atreveix a trencar aquesta ret. Tot esta lligat com la sang d'una mateixa família. Si embruteu la vostra llar qualsevol nit morireu sufocats per els vostres propis excrements, pro vosaltres caminareu cap a la vostra destrucció rodejats de gloria i esperonats per la força de deu, que us va porta a aquesta terra i que per algun designi especial us va donar domini sobre ella i sobre el pell roja, aquest designi es un misteri per nosaltres, doncs no entenem per que s'exterminen els búfals, se domen els cavalls salvatges, es satura els racons secrets dels boscos amb l'ale de tants homes i s'atipa el paisatge de les exuberants colines amb cables xerraires.
On està el bosc espès? Desaparegut On està l'àliga? Desaparegut. Així se acaba la vida i nomes ens queda el recurs d'intentar sobreviure
The Noah Sealth
un altre missatge
Només quan el darrer arbre hagi estat tallat, només quant el darrer riu hagi estat enverinat, nomes quan el darrer peix s'hagi pescat, només llavors us adonareu que els diners no es poden menjar
profecia de l'indi Seattle als conqueridors anglesos
profecia de l'indi Seattle als conqueridors anglesos
domingo, 13 de febrero de 2011
martes, 8 de febrero de 2011
feina
El que treballa la terra li pertany tot el que surt d'ella i seua es la decisió de posar·la al preu que vulgui tant el terreny com el producte es mes si vol podria fins i tot fer·la impagable
Apunt: Això es la primera llei del comunisme
Apunt: Això es la primera llei del comunisme
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Entradas
